Els atacs informàtics a Google poden expandir-se a altres companyies

Les recents operacions d'espionatge 'on line' que va patir Google, i que va provocar que el gegant manifestés la possibilitat d'abandonar el mercat xinès, han estat molt sofisticats. Nous atacs han estat detectats, aquest cop a grans petrolieres dels EUA.

Segons informa el diari Financial Times, amics d'empleats espiats de Google i altres empreses com Adobe també van ser atacats per tal d'utilitzar tècniques molt efectives d'enginyeria social, molt difícils de detectar.

Els pirates informàtics, en fer-se passar per amics reals en xarxes socials, tenen més fàcil que la víctima final (l'empleat amb accés al seu torn a informació sensible de la companyia objectiu de l'atac) faci clic a un enllaç enviat, el que possibilita la realització de l'atac mitjançant la descàrrega oculta de 'programari' espia.

La companyia McAfee va descobrir en el seu moment que un error a Internet Explorer de Microsoft s'havia utilitzat en els atacs. Els atacants també van usar un dels programes de missatgeria instantània més populars per induir a les víctimes a fer clic en un enllaç que descarregava 'programari' espia.

Per la seva banda, la companyia SecureWeb afirma que els atacants van fer servir tècniques i codis descrites tan sols en llocs web en llengua xinesa, i part d'ells daten de 2006. Tot això podria donar a entendre que només un Govern, en aquest cas el de la Xina, podria estar darrere d'un atac tan sofisticat, un extrem que Pequín nega rotundament

FUNCIONAMENT

L'ús de la paraula cel·lular per a la telefonia mòbil deriva de les estacions base, que enllacen via ràdio els telèfons mòbils amb els controladors d'estacions base, estan disposades en forma de malla, formant cèl·lules o cel·les (com un rusc d'abelles). D'aquesta manera, cada estació base està situada en un nus d'aquestes cel·les i té assignada un grup de freqüències de transmissió i recepció pròpies. Atès que el nombre de freqüències és limitat, amb aquesta disposició es pot reutilitzar les mateixes freqüències en altres cel·les (sempre que no sigui adjacents) per tal d'evitar interferències entre elles.

Les estacions base tenen transmissors de ràdio relativament poc potents (entre 1 i 2 watts) els quals informen constantment als mòbils de la seva existència. El diàleg que mantenen amb els terminals mòbils consisteix en un flux de dades digitals que inclouen àudio digitalitzat (excepte per a les xarxes analògiques comentades anteriorment). La tecnologia que permet aquesta comunicació depèn del sistema que hagi adoptat l'operador de serveis. Habitualment s'utilitza AMPS per a les xarxes analògiques i D-AMPS, CDMA2000, GSM, GPRS, EV-DO i UMTS per a les digitals. Cada operador disposa d'una banda de freqüència de ràdio única.

Els nous mòbils començaran per 7

El Ministeri d'Indústria Turisme i Comerç ha iniciat els tràmits normatius per atribuir una nova numeració per a les comunicacions mòbils quan s'esgotin els 100 milions de noms que comencen per 6 usats actualment. La Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació ha aprovat la resolució mitjançant la qual s'atribuirà a les comunicacions mòbils 80 milions de noms que començaran 7.

Ciutats 3G

El projecte consisteix a desplegar de manera ordenada la telefonia mòbil de tercera generació, és a dir UMTS/HSPA, en les ciutats catalanes per oferir una cobertura integral a l'interior d’edificis.

Telefonia mòbil rural

La Generalitat de Catalunya ha arribat a un acord amb els principals operadors de telefonia mòbil (Movistar, Orange i Vodafone) per tal de donar un impuls en la cobertura de telefonia mòbil en zones rurals.

Sistema de Monitorització de Radiofreqüència (SMRF)

El Sistema de Monitorització de Ràdio Freqüència (SMRF) permet mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions bases de telefonia mòbil i vetllar per la qualitat ambiental. Els monitors mesuren les dades, les 24 hores del dia, i les trameten a la Generalitat de Catalunya que pot disposar així d'una base de dades amb recopilació històrica. Tots els ajuntaments participants reben informes sobre les emissions de les instal·lacions del seu municipi.

Història del mòbil

A inicis de la Segona Guerra Mundial, on ja es veia que era necessària la comunicació a distància la companyia Motorola va crear un equip que permetia el contacte amb les tropes.

Cap al 1985 es van començar a perfeccionar i adaptar les característiques d'aquest nou sistema revolucionari ja que permetia comunicar-se a distància.

Al principi els mòbils eren molt cars però amb el temps es va anar fent més barat perque estigués a mans de tothom.

Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l considera com "el pare de la telefonia cel·lular" a l'introduir el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units, mentre treballava per a Motorola; però no va ser fins a 1979 quan van aparèixer els primers sistemes cometemes comercials a Tòquio, Japó per la companyia NTT. En 1981, els països nòrdics van introduir un sistema cel·lular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).